Gràcies a la col·laboració i disposició de la Penya El Mos, hem tornat a reviscolar, un any més, amb una tradició que semblava perduda.

En el Gimcana d’enguany, a diferència del de l’any passat, els equips no competien directament uns contra altres, sinó que es tractava d’una serie de proves, per les que tenien que passar tots els grups, i després un conjunt de proves finals que es realitzaven en la plaça del Dau.

Per tant el joc s’estructurava en un punt central (la caseta de festes) i 5 punts on es feien les diferents proves. Cada vegada que es superava una prova, l’equip havia de tornar al punt central per saber quin era el següent lloc al que devia anar.

Tots els equips es van esforçar al màxim, però com en tots llocs, sempre hi ha algun guanyador… En aquest cas, van ser dos, i per decisió dels dos equips guanyadors, es va preferir mantenir l’empat, i gaudir de la victòria junts.

Esperem que tot el món disfrutara del joc, i recordeu sempre, que el més important és participar en tots els actes que es puga, disfrutar de la companyia dels amics, riure-se’n la gana! i poder agrair el bon dia que ens va fer i que ningú es fera mal!!

• La paella amb els amics… 5€  c/u
• La cervesseta en la caseta de la Comissió… 1€
• El gyn-tònic per calfar motors, abans de començar el gimcana… 4 €
• Passar una vesprada de rises amb els amics… NO TE PREU!!
• I per a tot el demés… MasterCard,  I AVANT!!!

Salut!

Ací deixem nous vídeos, i pegeu-li una ullada a l’àlbum de fotos que hi han de noves!!

El tema elegit ha sigut El camí dels pelegrins de Les Useres, i la seua declaració com a Monument Natural, que es va dur a terme a l’octubre de 2006.

Vos avancem una petita introducció de la citada declaració, i esperem la vostra presència en les jornades, que estem segurs estaran d’allò més bé, amb xerrades, excursions i fins i tot la projecció de la pel·lícula Els pelegrins de Les Useres.

(…) Al municipi de Les Useres, comarca de l’Alcalatén, i com a mostra d’una secular costum conservada gràcies al fervor popular, l’últim divendres del mes d’abril es celebra una singular romeria en la qual participen un grup de veïns d’aquesta població i que es coneix com la Peregrinació de Les Useres.
Es aquesta una tradició molt enraigada a la comarca i que segueix un meticulós i calculat procediment, que perviu possiblement sense canvis des del segle XIV, i que té establerts de forma seqüencial, precisa i ordenada cada una de les celebracions, descansos, menjades i actes.

La peregrinació es fa en estricte silenci, únicament acompanyada per un grup de cantors que entonen antigues melodies tradicionals. Al pas de la processió, els veïns agranen i adornen la senda de flors i fulles verdes per homenatjar als tretze pelegrins i el seu complet sèquit.

El camí de Les Useres es el recorregut tradicional que aquests pelegrins realitzen, a lo llarg de 35 Km. aproximadament i amb un desnivell acumulat de més de 1.000 metres. En la seua peregrinació anual,  pugen des de Les Useres fins l’ermita de Sant Joan de Penyagolosa, situada en les entranyes del Parc Natural amb el mateix nom i abrigada per l’espessor del pinar, on celebren missa i descansen per tornar al dia següent al punt de partida. En el seu sinuós trajecte es creuen els termes municipals de Les Useres, Llucena del Cid, Xodos i Vistabella del Maestrat.

A més del seu sentit religiós i místic, el camí dels Pelegrins  Les Useres ha servit com via de comunicació comarcal des d’antany. Per aquest motiu, en alguns trams coincideix amb distintes vies pecuàries i es possible trobar a lo llarg del recorregut diversos jaciments arqueològics, masies, ermites, castells i peirons, que suposen un important patrimoni arqueològic, arquitectònic, cultural i etnològic, vinculat al propi camí i que resulta convenient conservar i mantindre per evitar el seu abandó i degradació.

En quant al aspecte natural, el camí es desenvolupe a través d’un paisatge format per escarpades llomes disposades paral·lelament en la costa, amb profunds barrancs i amplies àrees de matorral, carrascals i pinars. El seu important desnivell permet gaudir d’un canvi progressiu de la vegetació, que s’adapta gradualment a l’altura i, per tant, al rigor climàtic continental de la muntanya. (…)

Cartell Jornades Pelegrins de Les Useres

• Pau li ficà la banda a Bibiana
  
• Acte seguit, Gabriel a Tania
• Marc a Sara
• Adrià a Alícia
  
• Àlex a Lídia
  
• Ferran a Lluïsa
• Jose a Elena
• Bruno a Inés
• Edu a Teresa
• Jorge a Carla
• Rubén a Barbara

Com a interventors en l’acte, vam tenir:

• El nostre mantenidor, Enrique Barreda, que va compartir amb tots nosaltres la contalla de l’origen de les dames i regines de l’any 1968, pensat i fet, només van fer falta dues hores per muntar tot el “sarao”.
• Com a representació de la comissió de festes van pujar a l’escenari Laura, Marta, Sara i Marisol, que ens van dedicar unes paraules, amb prou sinceritat i de tot cor. I els nostres xicots de la Comissió van fer entrega d’un regalet per a cada una de les nostres representants.
• L’alcalde, Ximo Gual, també va realitzar la seua intervenció, centrant l’acte en les xiquetes, les vertaderes protagonistes.

Per concloure, vam tenir diverses sorpreses, per un lloc, una sorpresa per a les dames, amb l’actuació de la xiqueta Rita, neta de Teresa de la Cambreta, que ens va deixar a tots bocabadats amb “La modista de Balaguer” interpretada amb la flauta travessera.
També les nostres dametes van preparar una sorpresa per a tots nosaltres, i ens van cantar “L’Alqueria Blanca” adaptada al poble de Vistabella, que després de molts d’assajos, ho van fer perfecte!.
Per últim, la rondalla de Vistabella, acompanyada amb la magnífica veu d’Eva Amorós, ens van cantar dues jotes, que van estar d’allò més bé!.
Moltíssimes gràcies a tots els que van participar en la preparació d’aquest acte, a tots els que hem anomenat, i fins i tot, a tots aquells que es queden baix de l’escenari, però que segurament van patir més que els que estàvem damunt. Gràcies a tots els pares i mares de les xiquetes i xiquets, gràcies als nostres electricistes, a la Comissió al complet! a la gents que va gravar els vídeos i fer les fotos , que ens permet tornar a recordar tot açò, i sobretot, gràcies a la meua rubia, Eva, per ajudar-me amb la presentació de l’acte i no parar de repetir que tot anava a eixir bé!.Gràcies a tots!

• Fotos

L’hora d’eixida acordada va ser al voltant de les 8:30 del matí en la Plaça del Dau, on vam agafar cotxes fins aplegar a l’Ermita de Sant Bartomeu, lloc on realment vam començar a caminar.

Tot i que el dia s’ens va presentar amb alguns núvols, però agradable per a que acudiren molts socis, ens vam ajuntar unes 25 persones. Ens vam fer la foto de rigor baix del pedrís de l’Església, i de seguida varem moure cap a San Bartomeu.

La volta, en un primer moment, estava previst fer-la per la pista i amb un recorregut total de 12km., de manera que l’hora de tornada al poble era a les 14:30. Però, ja que contàvem amb la companyia d’Higinio i de Juana, tots dos uns experts en recórrer tots els racons d’aquesta part del terme, l’itinerari es va anar canviant.  Afegint noves visites que van allargar el camí  i fent la majoria del recorregut per senda, que sempre es una mica més agradable que anar per la pista.

Durant el recorregut vam passar pel Mas de Capote, on vam saludar als pares d’Higinio. Vam continuar per una senda rica en vegetació, sobretot en argilaga, fins aplegar a la vorera del riu Montlleó, just on finalitza el terme de Vistabella per donar pas al de Benassal. En aquest primer tram, vam tindre emocions prou fortes, ja que algú que altre va tindre quasi que torejar!, per no ser arramblat per una de les vaques del tio d’Higinio!

En aquest punt es on es troba el primer molí objecte de la visita. El  Molí del Pas es el més significatiu, ja que encara conserva tota la seva maquinària, així com la seva estructura.  Podríem dir que es una de les millors mostres gràfiques del funcionament d’un molí d’aigua al nostre terme. També va ser el lloc on vam esmorzar amb el cotxe Odilón, Javi i Marc, que ens van dur algo per beure amb el cotxe.

La volta va continuar passant al terme de Benassal, per visitar una cova i l’antiga escola L’Escola del Canto, o encara es conservava el mobiliari que s’utilitzava antigament. Juana ens va estar contant algunes anècdotes, ja que ella va estudiar en aquesta escola durant quasi 3 anys.

El següent lloc a visitar va ser el Molí la Vinya, però no vam poder veure’l per dins ja que es troba tancat.  A partir d’aquí el grup es va dividir en dos per a tornar a San Bartomeu, uns  per la pista, i altres ens vam aventurar amb Juana per una senda que pràcticament havia desaparegut.

Finalment, vam aplegar a San Bartomeu a les 16:30 i algo més cansats del que teniem previst, però l’esforç va valdre la pena i encara que no hi havia previst cap dinarot, uns quans socis vam acabar fent una bona picaeta al Bar Penyagolosa per a comentar totes les anècdotes, sustos taurins i demés.

[flickrset id="72157618732737090" thumbnail="square" overlay="true" size="medium"]

El dissabte a les 10 del matí es començarà amb una visita guiada a Sant Bartomeu. A les 13h., en el centre cultural de l’Antiga Presó,  es realitzarà la presentació de les jornades i la Inauguració de l’exposició  “La memòria de les víctimes de la repressió franquista”.

Al vespre tindrem dues conferències molt interessants: a les 17h. Xerrada de Joaquim Comas, amb taula redona i debat, i a les 20h. Xerrada de José Ramón Sanchis, que ens parlarà del seu llibre “Maquis, una historia falseada”.

Les jornades clausuraran diumenge després de la visita guiada al Mas de Montsó, prevista per a les 9 del matí.

El dissabte al matí va tindre lloc la xarrada sobre els diferents tipus de tòfones i la temporada d’aquestes per al consum òptim, consells pràctics per a la conservació i diferents utilitats. A més, consells sobre els terrenys més adequats i els millor arbres perquè les tòfones es desenvolupen millor. La xarrada va anar a càrrec de Demetrio, de Benassal, un dels més coneguts distribuïdors de tòfones en el món de l’alta gastronomia nacional i va tindre el suport de dos membres i gastrònoms de la Càtedra de Gastronomia i Nutrició Fepac-Asaja UJI.

Després de la xarrada va tindre lloc el concurs de gossos organitzat per l’Ajuntament. El dia acompanyava, i amb el sol al capdamunt tothom va poder gaudir del concurs, ja que a aquest acte l’accés era lliure. Hi havien 8 participants, Miguel, Pedro Rafael, José Olaria, Encarna (la dona que hi va acudir des d’Albacete), Ramón, Rosa Mari, Ximo Gual i Odilón. Va ser al plà, a un bancal que hi ha al costat de l’antic femer i futur Ecoparc, i ho va preparar Odilón (pare) amb l’ajuda de Javier (l’home de Puri), els quals van soterrar les tòfones que es trobaven  dins d’unes gàvies en diferents forats. Cada concursant tenia 3 minuts per aconseguir el màxim número possible de tòfones. Priscila era l’encarregada del cronòmetre i Eduardo i Paco l’ajudaven amb el reconte i altres menesters.

El concurs va ser d’allò més divertit, i al final hi van empatar Miguel i Pedro Rafael, pare i fill, tot i que al desempat hi va guanyar finalment el pare.

A la vesprada va vindre el més esperat per tots els participants, l’elaboració de receptes amb tòfones, on es va elaborar el “pa de tòfones, mantega de tòfones, ous fregits trufats, oli de tòfones i crema de tòfones”. Tot va ser a càrrec de José Aguilar (director de la Càtedra) i Francisco González (membre de la Càtedra). A continuació es va fer “pastisseria dolça, salada i rebosteria amb tòfones” a mans d’un dels millors pastissers de la nostra província, José Antonio Galiana.

El diumenge, l’últim dia del curs, vam gaudir de la presència de Jordi Ferrer, cuiner molt destacat a la cuina moderna, que ha treballat en llocs tant destacats com El Bulli, l’Arrop o l’Akelarre entre d’altres, i actualment podem trobar-lo a La Regenta del Mar.

El curs va finalitzar amb la visita a la tenda Gastronomia Artesana del Penyagolosa.