Per a fer una presentació de l’esborrany del programa de festes i començar a planificar les feines durant la setmana de festes.

Es pregue l’assistència de almenys un membre de cada Penya.

La comissió

Aprovechando las jornadas festivas que nos brinda la Magdalena y huyendo del jolgorio que inunda las calles de Castellón estos días, decidimos buscar refugio en la tranquilidad de las montañas. ¿Donde nos vamos Juanito?  – al Sur, a Sierra Nevada -.

EL Macizo de Sierra Nevada es la principal serranía del Sistema Bético, cuya parte central se extiende por la provincia de Granada. Después de los Alpes, Sierra Nevada presenta las mayores altitudes de la vieja Europa. Su pico más alto es el Mulhacén, con 3.481 m de altitud, es el pico más alto de la Península Ibérica a sólo 33km de la costa mediterránea. Y en sus laderas está la estación de esquí más meridional de Europa, con nieve desde octubre hasta mayo.

La orografía del macizo, en general, es más dócil que la pirenaica, lo que permite iniciarse en travesías y ascensiones invernales en alta montaña. Sin embargo, en las vertientes septentrionales, tambíen podemos encontrar acusadas pendientes y tajos, que nada tienen que envidiar a los Pirineos. Un ejemplo de estas son las caras norte del Mulhacén y de La Alcazaba (3.364m), cuya ascensión llevaron acabo en estos días Juan junto con los compañeros del Club Trepa Castellet,  Archi y Zapata.

En verano, en ausencia de nieve, es un lugar idílico para la práctica del senderismo, pudiendo ascender sin mucha dificultad los picos más altos de la sierra. Y en días claros de otoño, desde las cimas, podemos contemplar el Mar Mediterráneo, la costa de Argel y la cordillera del Rif norteafricana.

Durante nuestra estancia en Sierra Nevada acometimos la ascensión del pico Veleta, que con sus 3.396m, es el pico más alto de la sierra después del Mulhacén. Iniciamos el ascenso desde el albergue universitario de Pradollano, al norte del pico. Un itinerario de algo más de 5km de distancia y 1.000m de desnivel por pendientes de nieve y en su tramo final hielo, que con crampones y piolet (aunque nosotros utilizamos bastones) no presenta dificultades técnicas, siendo un trazado muy recomendable para practicar con su uso.

Desde el Veleta, aunque por falta de tiempo no lo pudimos realizar, se puede avanzar hasta el Mulhacén. Pudiendo pernoctar en el Refugio de la Caldera, a pie del pico, antes del regreso.

Espero que podamos organizar desde el Club una escapada a esta sierra, donde además de montaña podremos disfrutar en Granada de caña y tapa o del calórico plato alpujarreño, un compendio de embutidos a la brasa (paregut als plats de botifarra, llonganissa i choris del poble) con patatas a lo pobre, que después de una larga jornada caminando hará las delicias de más de uno.

Juan Gual y David Barreda

[flickrset id="72157616254752576" thumbnail="square" overlay="true" size="medium"]

Conselleria de Cultura i Esport – Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. Num. 5949/06.02.2009

RESOLUCIÓ de 18 de desembre de 2008, de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià de la Conselleria
de Cultura i Esport, per la qual s’incoa l’expedient per a la delimitació de l’entorn de protecció del castell i de les muralles de Vistabella del Maestrazgo, i se n’establix la normativa protectora. [2009/1161]

La disposició addicional primera de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, considera béns d’interés cultural integrants del patrimoni cultural valencià tots els béns existents al territori de la Comunitat Valenciana que en el moment de la seua entrada en vigor havien sigut declarats com a tals a l’empara de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, tant mitjançant expedient individualitzat com en virtut del que establixen l’article 40.2 i les disposicions addicionals primera i segona de la llei esmentada. En virtut de l’atribució legal o automàtica de condició monumental continguda en les disposicions addicionals primera i segona d’esta última norma, el castell i les muralles de Vistabella del Maestrazgo (Castelló) constituïxen per ministeri de la llei un Bé d’Interés Cultural amb la categoria de Monument.

En aplicació del que disposa la disposició transitòria primera, paràgraf segon, de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, la Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat pot complementar amb les noves mencions i determinacions d’esta llei les declaracions produïdes abans de la seua entrada en vigor.

En compliment del que disposen els articles 27 i 28 de la Llei d’11 de juny de 1998, de Patrimoni Cultural Valencià, i vist l’informe emès pel Servici del Patrimoni Arquitectònic i Mediambiental d’esta direcció general, favorable a la incoació de l’expedient per a la delimitació de l’entorn de protecció del castell i de les muralles de Vistabella del Maestrazgo (Castelló) i la determinació de la seua normativa protectora, la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià de la Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat resol:

Primer

Incoar l’expedient per a la delimitació de l’entorn de protecció del castell i de les muralles de Vistabella del Maestrazgo (Castelló), i determinar-ne la normativa protectora en l’articulat que es transcriu a continuació.

Normativa de protecció del Monument i el seu entorn

Monument:

Article 1.Règim d’intervencions. Cal atindre’s al que disposa la secció segona, Règim dels béns immobles d’interès cultural, del capítol III del títol II de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, aplicable a la categoria de Monument.
Article 2. Usos permesos. Els usos permesos són tots els que siguen compatibles amb la posada en valor i el gaudi patrimonial del Bé i contribuïsquen a la consecució dels dits fins. L’autorització particularitzada d’ús s’ha de regir pel que disposa l’article 18 de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.

Entorn de protecció:

Article 3. Règim general d’intervencions. De conformitat amb el que disposa l’article 35 de la Llei 4/1998, d’11 de juny, de Patrimoni Cultural Valencià, qualsevol intervenció que pretenga realitzar-se en l’entorn de protecció del monument requerirà l’autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de cultura. Esta autorització s’ha

d’emetre d’acord amb els criteris establits en la present normativa, i per al que no s’hi preveu, aplicant directament els criteris de l’article 39 de la llei esmentada. La present normativa regirà amb caràcter provisional fins que no es redacte el Pla Especial de Protecció del Monument i el seu Entorn i obtinga validació patrimonial.

Totes les intervencions requeriran per al tràmit d’autorització la definició precisa de l’abast, amb la documentació tècnica que per la seua especificitat els corresponga, i amb la ubicació parcel·lària i el suport fotogràfic que permeta constatar la situació de partida i la transcendència patrimonial.

Article 4. Excepcions del règim general. Sense perjuí del que disposa l’article anterior, mitjançant un informe tècnic municipal es podrà establir la no-necessitat del tràmit d’autorització previ en actuacions que se situen fora del present marc normatiu per falta de transcendència patrimonial, com seria el cas de les obres i instal·lacions dirigides a la
mera conservació, reparació i decoració interior dels immobles.

En estos casos, l’Ajuntament haurà de comunicar a esta administració en el termini de deu dies la concessió de la llicència municipal, adjuntant com a mínim l’informe tècnic que es menciona en el paràgraf anterior, un pla d’ubicació i el suport fotogràfic que permeta constatar la situació de partida i la seua falta de transcendència patrimonial.

Article 5. Actuacions il·legals. La contravenció d’allò previst en els articles anteriors determinarà la responsabilitat de l’Ajuntament en els termes establits en l’article 37 de la Llei 4/98, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.

Article 6. Criteris d’intervenció

1. Es mantindrà la parcel·lació històrica de l’entorn.
2. Es mantindran les alineacions històriques de l’edificació conservades fins a l’actualitat.
3. Els edificis tradicionals de l’entorn, pel seu alt valor ambiental i testimonial d’una arquitectura i tipologia que caracteritzen l’entorn, hauran de mantindre les façanes visibles des de la via pública, preservant-ne i restaurant-ne els caràcters originaris.
4. El nombre de plantes permeses és l’originari dels edificis anteriors a 1940; en la resta no es podran superar les tres altures (planta baixa més dos); s’autoritzen els soterranis, però queden prohibits els semisoterranis. Els edificis que superen este nombre de plantes es regiran pel règim fora d’ordenació. Els edificis que superen este nombre de plantes es regiran pel règim fora d’ordenació. A este efecte, en els casos que concloga la seua vida útil, es pretenguen obres de reforma de transcendència equiparable a la reedificació, una remodelació amb eliminació de les plantes superiors, o una substitució voluntària dels immobles, seran d’aplicació les ordenances de protecció d’esta normativa. Tot això sense perjuí de la possible aplicació a estos immobles de l’article 21 de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.
5. L’alçària de cornisa màxima és de 9 m per a tres plantes i de 7 m per a dos plantes.
6. Les cobertes, d’acord amb la tipologia de la zona, hauran de ser en el cos principal de l’edifici, la profunditat edificable del qual haurà d’oscil·lar entre 8 i 11 m, inclinades, de teula àrab, amb un pendent comprés entre el 25% i el 40%, de dos aiguavessos i carena de 2,25 m d’altura màxima respecte a la línia de cornisa. Este requisit només podrà ser exceptuat, amb caràcter excepcional, en els casos en què s’acredite l’existència d’una justificació històrico-contextual singular.
7. Les noves edificacions s’hauran d’adequar estèticament a la tipologia i als acabats tradicionals de Vistabella del Maestrazgo, i les façanes hauran d’atendre les disposicions següents:
   • Ràfols d’una longitud màxima de 30 cm i materials propis de Vistabella del Maestrazgo.
   • Impostes, motlures, marcs, cèrcols, acabaments ornamentals i tots altres elements compositius amb una longitud màxima de volada de 15 cm.
   • Buits de façana de proporció vertical, amb la possible excepció de plantes baixes o cambres, segons la tipologia compositiva del municipi.
   • Balcons de barana metàl·lica, amb una amplària màxima de volada de 40 cm, 15 cm de caire i una longitud màxima d’1,80 m. Es prohibixen els miradors.
   • Els tancaments han de ser de fusta. Es recomanen els finestrons.
   • Es prohibixen les persianes, excepte les persianetes exteriors enrotllables tradicionals
8. L’ús permés en esta zona és el residencial. S’admetran els uso següents, sempre que se’n mostre la compatibilitat amb les arquitectures tradicionals de la zona:
   • a) Magatzems
   • b) Locals industrials ubicats en planta baixa
   • c) Locals d’oficina
   • d) Ús comercial
   • e) Religiós
9. A fi de conservar el paisatge tradicional del castell i de les muralles entre el carrer de circumval·lació i l’illa cadastral núm. 01419, parcel·les 301, 302, 303, 304 i 305 del polígon 38 i parcel·les 01, 02 i A4 de l’illa 01419, no es permetran edificacions per a cap ús, però es permetran els usos agrícoles i forestals i les zones verdes. En conseqüència, l’edifici situat a les parcel·les números 01 i 02 de l’illa núm. 01419 s’ha de regir pel règim fora d’ordenació. A este efecte, en els casos que concloga la seua vida útil, es pretenguen obres de reforma de transcendència equiparable a la reedificació, una remodelació amb eliminació de les plantes superiors, o una substitució voluntària dels immobles, seran d’aplicació les ordenances de protecció d’esta normativa. Tot això sense perjuí de la possible aplicació de l’article 21 de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, a este immoble.

Article 7. Preservació del paisatge i silueta històrica. Totes les actuacions que puguen tindre incidència sobre la correcta percepció i la dignitat en la contemplació de l’escena o paisatge urbà del monument i el seu entorn, com seria el cas de l’afecció dels espais lliures per actuacions de reurbanització, enjardinament o plantació d’arbres, provisió de
mobiliari urbà, assignació d’ús i ocupacions de la via pública, etc., o com podria ser-ho també l’afecció de la imatge arquitectònica de les edificacions per tractament de color, implantació de rètols, marquesines, tendals, instal·lacions vistes, antenes, etc., o qualsevol altre d’un tipus i unes conseqüències similars, hauran de sotmetre’s a l’autorització de la conselleria competent en matèria de cultura, que resoldrà d’acord amb les determinacions de la llei i els criteris de percepció i dignitat abans esmentats.

Queda proscrita la introducció d’anuncis o publicitat exterior als plans de façana dels edificis que, en qualsevol de les seues accepcions, irrompa en l’escena urbana, excepte la d’activitats culturals o esdeveniments festius que, de manera ocasional, reversible i durant un temps limitat, sol·licite i obtinga autorització expressa.

Article 8. Béns de rellevància local. Són considerats béns de rellevància local l’antic palau situat a les parcel·les 01, 05, 06, 07, 14 i 15 de l’illa cadastral núm. 02417 i la casa gòtica situada a la parcel·la núm. 9 de l’illa cadastral núm. 01403. En tots caldrà atindre’s al que disposa la secció primera, Dels béns de rellevància local, del capítol IV,
títol II, de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, aplicable als béns de rellevància local.

Article 9. Patrimoni arqueològic. En qualsevol intervenció que afecte el subsòl de l’immoble o el seu entorn de protecció és d’aplicació el règim tutelar establit en l’article 62 de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, per a la salvaguarda del patrimoni arqueològic.

Els annexos que s’adjunten a la present resolució delimiten literalment i gràficament l’entorn de protecció del bé monumental.

Segon

En compliment d’allò preceptuat en l’article 27.3 de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, notificar esta resolució a l’Ajuntament de Vistabella del Maestrazgo i als altres interessats, i fer-los saber que, de conformitat amb el que establixen els articles 35 i 36, en relació amb el 27.4, de la llei esmentada, la realització de qualsevol intervenció, tant en el monument com en el seu entorn, haurà de ser autoritzada preceptivament per esta direcció general abans de fer-la i d’atorgar-li la llicència municipal, si esta fóra preceptiva.

Tercer

La present incoació, d’acord amb el que establix l’article 33 de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, determina la suspensió de l’atorgament de llicències municipals de parcel·lació, urbanització, construcció, demolició, activitat i qualsevol acte d’edificació i ús del sòl que afecten l’immoble i el seu entorn de protecció,
així com de les dites actuacions quan siguen dutes a terme directament per les entitats locals. Queden igualment suspesos els efectes de les ja atorgades, suspensió els efectes de la qual, d’acord amb la limitació temporal establida en el paràgraf segon de l’article 33 de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, es resoldran
després de la culminació de la present complementació. No obstant això, la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià podrà autoritzar les actuacions mencionades quan considere que no perjudiquen manifestament els valors del Bé que motiven la incoació, així com les obres que per causa major o per interés general s’hagueren de realitzar
inajornablement, segons el que disposa el paràgraf primer de l’article esmentat.

Quart

Que, en compliment d’allò preceptuat en l’article 27.3 de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, es notifique la present resolució al Registre General de Béns d’Interès Cultural dependent de l’administració de l’Estat per a l’anotació preventiva.

Cinqué

Que la present resolució amb els seus annexos es publique en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i en el Boletín Oficial del Estado.

València, 18 de desembre de 2008.– La directora general de Patrimoni Cultural Valencià: Paz Olmos Peris.

ANNEX I

Delimitació literal

Castell i muralles de Vistabella del Maestrazgo Justificació de la delimitació proposada.

El criteri general seguit per a la delimitació de l’entorn de protecció consistix a incloure dins de la seua àrea els elements urbans següents:

• Parcel·les que limiten directament amb la que ocupa el Bé d’Interès Cultural i en què qualsevol intervenció que es realitze pot afectar-lo tant visualment com físicament.
• Parcel·les que donen al mateix espai públic que el Bé d’Interès Cultural i constituïxen l’entorn visual i ambiental immediat i en què qualsevol intervenció que es realitze pot suposar una alteració de les condicions de percepció o del caràcter de l’espai urbà.
• Espais públics en contacte directe amb el Bé d’Interès Cultural i les parcel·les enumerades anteriorment i que constituïxen part del seu ambient urbà immediat.
• Edificacions o qualsevol element del paisatge urbà o no urbanitzable que tot i no tindre una situació d’immediatesa amb el Bé d’Interès Cultural n’afecten de forma fonamental la percepció.

L’àmbit urbà de protecció del castell i de les muralles es troba inclòs en un Nucli Històric Tradicional, denominat així per la legislació urbanística, i Bé de Rellevància Local, segons la disposició addicional cinquena de la Llei 4/1998, de 11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, i regulat en l’article 46 de la dita llei. A este efecte, el Bé i la seua normativa de protecció formen part de l’ordenació estructural del planejament municipal.

Delimitació de l’entorn de protecció.

Origen: Vèrtex nord de l’illa cadastral núm. 00403, punt A.

Sentit: Antihorari.

Línia delimitadora: Des de l’origen, la línia incorpora les parcel·les cadastrals de l’illa núm. 00403 que donen al carrer García Valino i la 07 i les parcel·les 02, 01, 03, 04, 05, 06 i 07 de l’illa núm. 00404. Travessa el carrer Raval de Loreto i incorpora les parcel·les 01, 02, 03 i 27 de l’illa núm. 00393. Continua per l’eix del carrer Raval de Sant
Joan fins a la plaça de l’església i, incloent-la, seguix fins a la carretera de circumval·lació de Mosquerola a la Foia, que incorpora, fins al carrer García Valino. Des d’este punt continua fins al punt d’origen A.

Al Juliol de 2008 va arribar a Vistabella una família amb tres xiquets que han sigut matriculats a l’escola del poble, i d’aquesta manera hi tornen a haver dos mestres.

Noticia al levante

Volem actualitzar els comptes de les festes 2008, per tal d’afegir 200 euros de despeses en concepte del teatre valencià, que no es van incloure en el seu moment per un malentès entre Ajuntament i Comissió. Així volem recalcar que la Comissió encara no rebut res de l’import que te pendent de cobrar per part de l’Ajuntament. I recordem que estem a la espera de rebre unes subvencions de les festes de 2008 que no estan reflexades en aquest comptes i que un cop siguen fermes faran pujar el saldo.

Estes son que el quintos es faran càrrec de tota la festa de cap d’any i es comprometen a fer una donació per a festes de 1800 euros, lo que supose casi una tercera part respecte a l’any passat. La comissió creu que no és seriós aquest canvi d’opinió a falta de dos dies de la festa, i menys que l’Ajuntament ho permeta.

Per no fer més mala sang de tot aquest tema donem per bona la decisió presa per els quintos i emparada per l’Ajuntament. Creiem que tots teníeu el dret a saber com han estat les coses.

Bon Nadal i ens veiem demà al poble.