El darrer cap de setmana va tindre lloc la 3ª caminata del Club de Muntanya Vistabella.
L’hora d’eixida acordada va ser al voltant de les 8:30 del matí en la Plaça del Dau, on vam agafar cotxes fins aplegar a l’Ermita de Sant Bartomeu, lloc on realment vam començar a caminar.
Tot i que el dia s’ens va presentar amb alguns núvols, però agradable per a que acudiren molts socis, ens vam ajuntar unes 25 persones. Ens vam fer la foto de rigor baix del pedrís de l’Església, i de seguida varem moure cap a San Bartomeu.
La volta, en un primer moment, estava previst fer-la per la pista i amb un recorregut total de 12km., de manera que l’hora de tornada al poble era a les 14:30. Però, ja que contàvem amb la companyia d’Higinio i de Juana, tots dos uns experts en recórrer tots els racons d’aquesta part del terme, l’itinerari es va anar canviant. Afegint noves visites que van allargar el camí i fent la majoria del recorregut per senda, que sempre es una mica més agradable que anar per la pista.
Durant el recorregut vam passar pel Mas de Capote, on vam saludar als pares d’Higinio. Vam continuar per una senda rica en vegetació, sobretot en argilaga, fins aplegar a la vorera del riu Montlleó, just on finalitza el terme de Vistabella per donar pas al de Benassal. En aquest primer tram, vam tindre emocions prou fortes, ja que algú que altre va tindre quasi que torejar!, per no ser arramblat per una de les vaques del tio d’Higinio!
En aquest punt es on es troba el primer molí objecte de la visita. El Molí del Pas es el més significatiu, ja que encara conserva tota la seva maquinària, així com la seva estructura. Podríem dir que es una de les millors mostres gràfiques del funcionament d’un molí d’aigua al nostre terme. També va ser el lloc on vam esmorzar amb el cotxe Odilón, Javi i Marc, que ens van dur algo per beure amb el cotxe.
La volta va continuar passant al terme de Benassal, per visitar una cova i l’antiga escola L’Escola del Canto, o encara es conservava el mobiliari que s’utilitzava antigament. Juana ens va estar contant algunes anècdotes, ja que ella va estudiar en aquesta escola durant quasi 3 anys.
El següent lloc a visitar va ser el Molí la Vinya, però no vam poder veure’l per dins ja que es troba tancat. A partir d’aquí el grup es va dividir en dos per a tornar a San Bartomeu, uns per la pista, i altres ens vam aventurar amb Juana per una senda que pràcticament havia desaparegut.
Finalment, vam aplegar a San Bartomeu a les 16:30 i algo més cansats del que teniem previst, però l’esforç va valdre la pena i encara que no hi havia previst cap dinarot, uns quans socis vam acabar fent una bona picaeta al Bar Penyagolosa per a comentar totes les anècdotes, sustos taurins i demés.
[flickrset id="72157618732737090" thumbnail="square" overlay="true" size="medium"]
Per opinar.
